Benvinguts al blog de La Gata, un humil espai virtual on també hi ha cabuda a les bogeries espontànies.

En la balança de l'honestedat, hi ha alguna coseta que t'agradaria fer, però no la fas per vergonya o el que diran?
 

Si em dius que si, t'entenc perfectament, i si em dius que no, et done la meua sincera enhorabona. 

Et confesse la meua experiència. Soc filla única i els meus pares han representat per a mi el pes d'una balança totalment oposada entre ells. Mon pare, va faltar quan tenia cinquanta-quatre anys, i representava la llibertat. Era un home amb un món interior intens, espontani i optimista que no li importava el que podien pensar d'ell. Gràcies a aquesta actitud va saber traure les forces suficients per a tirar endavant durant una etapa difícil que hi hagué (o haguérem) de viure. Ma mare, per contra, li resulta incapaç acabar una frase on no hi haja implicada altra gent del poble amb opinions que poden fer-li trontollar les seues pròpies idees. Em sap greu aquesta postura, però és una postura generalitzada de la qual jo també m'he nodrit durant molts anys.

 El fet que mon pare fora un ésser de pensament tan lliure m'abocava al desig de voler ser així, però inconscientment un donyet maquiavèl·lic em deia que havia de tenir en compte les xerrameques del carrer. No em resultava fàcil pair aquestes diatribes interiors. La qüestió és que, actualment,la situació ha canviat una miqueta. Fer-me major no sòls m'ha portat unes arrugues facials o ritides poc afavoridores, sinó que també m'ha regalat un poc de desvergonyiment i una pinzellada de saviesa (o això intente pensar). Ara ja no m'importa tant "el que diran", tot i que a vegades les hormones em juguen males passades i m'arrosseguen a un pou d'aigües negres i apegaloses. Ara compartisc amb menys sentiment de culpa el que pense o el que soc. I per a mostra, un botó.
 

No soc cantant, no soc guitarrista i no soc compositora. Però soc feliç quan cante, soc feliç quan toque les quatre notes mal apreses amb la guitarra i soc feliç escrivint poemes o cançons senzilletes i sense grans pretensions. La meua recerca interior és ser jo mateixa i oblidar-me de les ferides del passat. El meu humil objectiu és disfrutar del present i no amagar allò que no fa mal a ningú i que forma part de ser lliure.
 

De manera que sí fas clic➡️➡️  ACÍ et portarà a un racó íntim on he creat el que he pogut amb la meua ànima.

Com sempre, gràcies per llegir-me. T'envie una abraçada felina d'agraïment.